Les illes de la Polinèsia van ser les difusores de l'art del tatuatge a occident, que va ser portat pels mariners que visitaven les seves terres.

Aquesta pràctica no només tenia una motivació ornamental, sinó que representaven una manifestació cultural, d'identitat o bé, d'un camí espiritual.  

Se sap que a les illes els tatuadors tenien un gran prestigi, ja que, el seu ofici estava relacionat amb la màgia i el més enllà. 

Els tatuatges acostumaven a tenir formes geomètriques, però estaven vinculades amb l'entorn. Representaven plantes, animals, persones, a més de formes geomètriques.

El vincle amb la natura estava representat per una tortuga marina.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

                                   

 

 

Imatge d'un tatuatge en forma de tortuga marina 

​

​

​

Una de les eines més comuns per fer un tatuatge eren les dents de tauró. Aquesta tècnica era molt dolorosa i, els guerres l'utilitzaven per tatuar-se tot el cos i, així, demostrar la seva valentia. 

Els tatuatges estaven considerats sagrats, i només els podien fer els xamans, que eren els mestres religiosos. Eren els encarregats de custodiar les tècniques i els diferents significats que podien tenir.

Abans de decidir a fer-se un tatuatge i a on fer-lo, havien de consultar la genealogia,  al rang social i els diferents assoliments de la persona.

Abans de fer-se un tatuatge era molt important sotmetre's a un període de purificació del cos i de l'ànima que incloïa dejú i abstinència sexual.

El procés era terrible. La persona a la que s'anava a tatuar, se la immobilitzava subjectant-la en dos troncs de plàtans. Mentrestant, el tatuador anava entonant càntics acompanyats pel ritme del cops de l'instrument sobre la pell. La sang no podia caure al terra i es netejava amb una tela fabricada amb escorça d'arbre.

Segons la forma i la posició en el cos significaven coses diferents.

També es podien utilitzar com a marca identificadora, per això, no podien ser replicats.

Per marcar l'entrada dels joves a l'adultesa se'ls feia un tatuatge als 12 anys. 

El prestigi d'un home es marcava amb la quantitat de tatuatges que tenia, ja que, eren símbol de poder i riquesa.

Els més elaborats eren pels cap de la tribu i els guerrers.

Les noies, als 12 anys, se'ls hi tatuava la mà per senyalar que ja eren dones i, a partir d'aquell moment, podien ajudar a cuinar i a participar en la preparació dels morts. Les dones acostumaven a tenir menys tatuatges que els homes.

Actualment només es conserva el disseny i l'estil, mentre que s'han perdut les tècniques i els significats.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

​

​

​

                         

  Tatuatge en un braç.